Pou de la Neu

print pdf

pou_de_la_neu.2

 

 

 

 

 

 

 

 

És una estructura cilíndric de pedra seca, amb cúpula de pedra i obertura rectangular de càrrega, de 80 x 80 cm, al centre de centre de la cúpula. El diàmetre estimat és de 7m i la fondària de 4m. És una cavitat, eventualment excavada, on s’emmagatzemava la neu o el gel natural.

Es troba situat a 240m. sobre el nivell del mar, al costat dret del riu Gaià i a uns 150m. de les Fonts Fresques. El lloc d’ubicació és ombrívol, ideal per la finalitat que va ser concebut.

El pou es va fer excavant-lo al marge dret del riu Gaià, sobre terreny format per graves al·luvials que alternen amb capes d’argila. Interiorment apareix revestit de pedra calcària de les Planes lligada amb morter. El gruix de la paret és d’uns 70 cm. La boca de càrrega està feta de quatre pedres grans que fan de clau de la cúpula. L’estat de conservació és acceptable si bé hi ha una part de la paret situada al nord que s’hauria de consolidar.

Fins al moment present no hi ha cap data de construcció encara que s’hauria de situar a la fi del segle XVI o inicis del XVII coincidint amb la prosperitat generalitzada amb la indústria del gel a Catalunya.

El pou s’omplia de neu i gel a l’hivern en un acte que es diu “empouar”. Amb aquesta finalitat es recollia la neu dels voltants i s’introduïa per la boca de càrrega. A manca de neu, si l’hivern no era adequat, s’hi emmagatzemaven també pans de gel que s’obtenien en basses de poca fondària construïdes expressament a la llera del riu. El gel tallat era posat en sarrions i transportat a bast; la carrega un cop posada sobre l’animal, era recoberta de palla, una estora d’espart i flassades. Abans d’introduir la neu o el gel calia posar al fons del pou i a les parets palla, fenàs i branques de pi amb la finalitat de fer ‘aïllant de la calor. Traslladada la matèria prima a la boca del pou, es procedia a carregar-lo, posant capes de neu premsada de 20 a 30 cm. De gruix, alternant amb capes de palla per tal de facilitar la conservació i l’extracció. Una vegada era ple, es tapava la boca, de  manera que el pou quedés tancat hermèticament fins al moment d’obrir-lo.

Amb l’arribada de les primeres calors es “desempouava”, segons la demanda, tallant amb serres sense nervi els pans de gel. Amb l’ajut de motlles es donava als blocs una forma sistemàtica. El transport del gel, que es feia a l’abast o en carro, era feixuc i car, i sempre es contemplava, en els contractes de venda o consum.

Menu

Menú principal

Formulari de cerca